La preexistència d’una planta baixa utilitzada com a garatge, les seves dimensions reduïdes i la seva potent cantonada oberta al paisatge, ens indueix a realitzar el projecte d’una forma lògica i simple.
Es situa l’escala a l’exterior, evitant així la pèrdua de superfície de les plantes, i s’utilitza per marcar l’accés als habitatges, a manera d’objecte afegit discret sense desfigurar el volum principal de l’edifici.
La ubicació de les zones d’aigües a l’interior dels habitatges llibera les façanes, al mateix temps que proporciona llum i vistes a les estances principals. Els grans finestrals en cantonada i àtic amplien visualment els reduïts espais interiors i situen el paisatge com a teló de fons.
S’escullen materials tradicionals de la zona per economitzar la construcció i integrar l’edifici en l’entorn.
Obra finalista de la V Biennal d’Arquitectura de la Demarcació de Tarragona.