Es reforma integralment un pis en ruïnes de principis del segle XX situat en un xamfrà de l’Eixample de Barcelona, compartimentat en petites estances interiors, fosques i amb molt de passadís, per obtenir un loft o pis estàndard de dues habitacions.
La distribució s’enderroca per complet, es reforça l’estructura i es mantenen les parets estructurals, a les quals se’ls repica el revestiment per deixar la textura del maó a la vista.
Es construeixen dos objectes verds per separar ambients: un és un moble-estanteria amb porta corredissa que separa la sala d’estar-menjador-cuina d’un dormitori-estudi, i l’altre és un moble-lavabo, que acull tres portes corredisses i separa el dormitori principal, el bany i el rebedor-distribuïdor. El joc obert-tancat modifica l’amplitud i la il·luminació dels espais.
La fusta natural de roure del paviment confereix calidesa a l’habitatge, contrastant amb el blanc neutre dels sostres i murs i amb el color verd dels objectes-moble.