La reforma integral de l’edifici recupera la façana principal original de 1915, per igualar-se amb les seves semblants de l’illa, alhora que manté la lectura de la tipologia constructiva a base de tres crugies suportades per murs de càrrega, en compliment amb el que estableix el catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, tipologia constructiva de les cases barates.
Es modernitza tot l’interior sense perdre les característiques espaials de l’edifici original: sostres molt alts, escala situada a la crugia intermitja, amb la realització d’una distribució funcional per als nous propietaris, una parella amb dos fills. Situar la cuina i el lavabo a la part davantera de la planta baixa de l’edifici allibera espaialment la seva part posterior, la qual cosa, amb l’obertura d’un gran finestral al pati —possible gràcies a la realització de dos grans estintolaments dels murs de càrrega—, aporta una major sensació d’amplitud i millor il·luminació a la zona de menjador i estar.
A la planta primera, s’utilitza part d’una habitació per fer un vestidor i un bany complet, amb zona de bidet i inodor tancat dins d’una caixa de vidre translúcid. A nivell de terrat, s’enderroca un antic colomar, i s’obre un gran finestral a la caixa d’escala i una claraboia sobre el bany de la planta primera, per dotar tot l’edifici de llum i ventilació natural permanent.
S’utilitzen colors i materials de revestiment i paviments nobles i neutres, alhora que s’adopten formes minimalistes i colors neutres en mobiliari fix i il·luminació, per no interferir estèticament amb el mobiliari i els objectes personals aportats per la propietat.